Esquiada del 23 de febrer del 2009 per dos euros

                                                  Esquiada per dos euros. Ahahaha....!! 

                                                          Esquiada per dos euros.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

  Ei,pipol!!!!

 Ha sigut aquest dilluns dubtant per anar a esquiar,sabent que no només feia festa l'institut de Mataró.

Que finalment m'he dit per anar a esquiar altra vegada a la Molina. 

 Arribat a l'estació de tren fent dit,agafat el tren i arribant fins a Ripoll,he aprofitat per prendre'm un cafè i esmorzar. 

Agafat el tren següent i arribat a la Molina,veient que aquell dia érem molta gent,i que a dins del bus no s'hi cavia.

He començat a arribar-me fins la següent parada caminant per fer la pirul·la.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Pujat he tingut de pagar el bitllet de dos euros,on a les pistes mirant els forfés i veient que havien de tots colors,he començat a pujar el primer telecadira apartat del qui estava allà. 

Només perquè em veiés que duia forfé,i no la data. 

Ja a dalt m'he dit de no baixar més fins que em tanquessin. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Agafant altres telecadires que pujaven més amunt,i com que ja t'han mirat el forfé abaix ja no cal tornar-lo a mirar.

M'he buscat una pista negra i una vermella,per anar-me tornant.

No hi havia massa diferència. 

Baixant amb samarreta tota l'estona,la gent ja ha començat a escridassar-me.

On anant amb el esquís Salomon,veient que les pistes són molt més amples,m'he entretingut tota l'estona a baixar amb els pals a les mans,i els braços com una mòmia. 

Ha estat quan m'ha vingut a la memòria el Ivan Bobé,el que per aquest preu,ara ni somiant-ho torno a Núria. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Esperant a que em tanquessin les pistes perquè ja no m'aguantava dret,ni ajupit,ni assegut.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

 Baixant amb una noia de allà les pistes que m'ha estat observant tota l'estona. 

Ja que hem anat canviant comentaris,finalment ens hem acomiadat,i l'he dit fins dimarts vinent. 

Posant-me a dinar a un quart de sis de la tarda o a dos quarts.

Se m'ha passat l'hora de l'últim bus,i fent dit he tornat a coincidir amb l'Eva?? 

No recordo el seu nom,però que queda pendent per la propera setmana. 

Duent-me fins a l'estació de tren,li anava de pas?? 

Ens hem acomiadat quedant per la setmana vinent. 

A la Molina,m'he pres un parell de cafès més i m'he acabat el dinar. 

Ja a l'estació em trobo amb la Sandra i la Débora,on hem estat junts fins la Garriga on he baixat. 

PD:Al passar el revisor,no m'ha guixat el bitllet.

O sigui ...... 

La setmana vinent torno a esquiar per tan sols dos euros. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

                                                                    Sort!!!!! 

                                 Assenyalant i límit del guant. Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

Amb els esquís Salomón.Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

Esquiada del 26 de febrer del 2005

                                          Tercera esquiada de "SUPER DE GUAIS"!!!!!!!

  Ei,pipol!!! 

 Va ser aquest dissabte vint-i-sis de febrer,súper dissabte amb un dia magnífic,ja que anant a l'estació justet de temps per variar,amb el tren que m'esperava,ha sigut altre vegada que pujat m'han tancat les portes.

Aquesta vegada la diferència ha sigut que ja al primer vagó m'estava esperant el "pica". 

On el fill de .....no m'ha deixat arribar a Vic per comprar el bitllet. 

I fent-me'l pagar des de Canovelles,aquest m'ha costat vuit amb deu cèntims. 

Pagats i pensant-me quina em buscaria,se m'ha encès la llum i arribats a Ribes de Fresser i pujat en el cremallera una mica ple,m'he col·locat a darrera del vagó.

Quan vist que la revisora començava a passar i a estar bastant entretinguda i distreta venent els bitllets cap a Núria,arribats a Queralps he aprofitat per fer el canvi de vagó. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

 Arribats a Núria no trobant el Jaume i sabent com fer-m'ho per esquiar de "guais",he pujat a l'ou,on fent un parell de baixades ja m'he dirigit cap a les pistes del trelecadira per quedar-m'hi tot el dia allà. 

Veient que havia la Carla,l'he ensenyat el forfé que li vaig demanar amb una mossa quan baixava pel cremallera el dia dinou de febrer,on vist que duia forfé,la tia m'ha mirat amb una altra cara i m'ha deixat enfilar-me en el telecadira. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Quan he vist que començava a culejar (abaixar el cul),degut a les baixades que duia a sobre i perquè ja eren passades les dues,vist que em notava cansat.He anat a recuperar forces i a dinar,que ja tocava.

Menjant-me els canelons i les croquetes que em vaig fer la nit anterior,ja tip he anat a buscar el Jaume.

On no trobat,l'he deixat l'encàrrec. 

Tornant a les pistes i tornant a veure la innocent de la Carla allà al telecadira,he trobat que a dalt del telecadira es trobava al Ivan,on m'he aturat per saludar-lo. 

Veient que havia recuperat forces,vaig tornar-me a posar a la Pala boja,per acabar de fer el dia. 

Recordo haver estat ajudant amb una noia més menuda que jo a esquiar,i a acompanyar-la en els descens fins que s'ha anat a dinar. 

Ja plegat i agafat el cremallera,ha passat revisor,on fent-me el viu i ensenyant-li el forfé caducat per la part de darrera,perquè no es veiés que estava caducat,el "puta" li ha donat la volta,i començant-me a enrotllar per no pagar el bitllet del cremallera,el noi m'ha dit que no m'ho tornaria a passar més. 

Jo més content que un ginjol i sabent que el cremallera nou no tinc d'anar-hi per res,he arribat a Ribes on baixant he anat a saludar el Josep,l'amo del bar,per demanar-li un altre cafè. 

Pagat l'euro del cafè i estant a fora per ventilar-me i no adormir-me,quan ja ha arribat el tren de la Tour de Querol,he vist que el termòmetre deia un sota zero. 

I jo amb samarreta i voltant per fora de l'estació per no adormir-me. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

 Apa si-au!!! 

 PD: Arribat a casa la sorpresa o el xoc (l'ensurt???) 

Va ser que em varen dir que l'endemà em venien a buscar a les 7:15 h del matí,i amb la samarreta del "Apa,som-hi!!" 

                                                                    Sort!!!!!

Esquiada del 23 de desembre del 2008 Amb la cella oberta

   Ei,pipol!!!

 Ha estat aquest dimarts vint-i-tres de desembre,volent anar a esquiar a Núria,ja que deia de setanta a metro trenta de neu.

Si,però a on?? 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Tenint-me que desvetllar a la piscina amb tot de gebre que l'envoltava. 

Ja preparat i arribat a Granollers,ja a dalt del tren,com que era el de abans,he arribat fins a Ripoll,on m'he trobat amb la Anna. 

Quedant que ens veuríem en el cremallera de tornada,he agafat el tren fins a Ribes per perdre el cremallera. 

Ja a les pistes que eren les onze ,havent-me fotut el dinar per esmorzar,i fent un parell de baixades pel Mulleres,pista vermella.

Li ha tocat el torn a la Pala Bèstia,pista negra.

On aquest dia l'he vist molt fàcil,ja que no tenia els bams que havia d'esquivar. 

Baixant amb pals i sense pals a tot drap,tenint de recuperar l'hora perduda. 

Això que li començo a fotre-li canya,i el Ivan que em comença a criticar que vaig massa ràpid.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Quant ha arribat la una del migdia,ja m'han dit que anés a dinar. 

On d'altres dient-me que semblava el German Mayer,ha estat en una baixada que anava tan de pressa,que fins i tot se m'han posat per corbata. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

 Passades les dues i arribades les tres,pixant a dalt del telecadira per aprofitar més el temps.

Això que estic baixant sense pals,va i embalant-me.

No ser com he perdut el control,que m'he caigut a terra perdent els esquís i fotent-me un nyanyo al cap,se m'han trencat les ulleres. 

Després ha començat a rajar sang a dojo.Què he fet?? 

Treure'm el guant i posar-hi la mà mentre demanava ajuda amb un noi que havia vist l'òstia.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Començant a caure sang en la neu,finalment m'ha arribat el Ivan fotent-me la GRAN bronca dient-me:

Què t'he dit quatre vegades.

Que no correguessis!! 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Veient el trau i dient-me que era gran.

Netejant-me amb unes gases i aigua,finalment m'ha pujat al trineu-llitera,i fins al dispensari. 

On allà m'esperava la Dolors. 

Ja estirat a la llitera,després d'adormir-me la cella esquerra,ha acabat cosint-me vuit punts. 

Tirant-se'm el temps a sobre,no m'ha donat temps per retornar a les pistes. 

On tampoc m'haguessin deixat esquiar.I també perquè no tenia ulleres.

Collons!! 

Amb tot recollit i a dalt del cremallera,xerrant amb la Anna,finalment hem arribat a Ribes per agafar el tren. 

Ja a Granollers,he perdut el bus.Estava de "pega",poder?? 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Anant a prendre un cafè i menjar alguna cosa,finalment he pillat el següent bus,i trobant-me a la Maria,hem arribat a casa. 

 PD:Per mi que s'han posat d'acord les seies,ja que en una només hi tenia dotze punts i en l'altre tres.

Doncs que ara ja estan més igualades amb dotze i onze punts!! 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

                                                                    Sort!!!!!

Esquiada del 31 de gener del 2011 Pujant en una moto de neu

                                               Això em passa per obrir massa la boca!!

  Ei,pipol!!!!!

 Tot va començar,la vegada que vaig anar a esquiar a Vall de Núria,i com que no havia pujat en un trineu-llitera de neu.

És per això que em va recollir una. 

La tinc aquí: 

                                                        esquiada23.blogspot.com 

Doncs va ser l'esquiada del trenta-u de gener del 2011,que altre vegada abans d'esquiar,em vaig dir que encara no havia pujat en una moto de neu. 

Va ser fent la baixada d'escalfament,que em vaig dir que ja estava prou calent.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Doncs va a ser que no!! 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Vaig torçar-me el turmell,o quelcom semblant. 

On vaig caure a terra,i uns esquiadors que havien al costat i poder eren monitors. 

Va ser quan em van dir de posar-me de peu,i que piqués a terra amb la cama que em feia mal. 

Fent-ho diferents vegades,i que el mal no marxava,vaig demanar que em vinguessin a buscar. 

Quan pel "walkitalki",es diu així?? 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Va ser quan van avisar que em vinguessin a buscar. 

El que jo creia que seria altre vegada en un trineu-llitera com em van fer a Vall de Núria.

El que em va vindre a buscar una moto de neu. 

Quan abans de pujar a l'autocar de l'estació de tren a les pistes,ja m'havia dit de que el què em faltava és pujar a una moto de neu!! 

El que igual que a Vall de Núria.

Abans de pujar al cremallera em vaig dir que no havia provat un trineu-llitera de neu. 

Em van dur a infermeria,on vaig conèixer a la Alba.

La infermera que està com un tren. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Quan dient-me que li havia d'ensenyar la titola a la Alba,em va atendre un doctor. 

Quan mirant-se la cama i rebregant-la,fent-me mal.

Em va dir que ja se'm havia acabat el esquiar per aquell dia. 

Va ser quan li va tocar el torn a la Alba. 

On aquesta em volia posar una "mitja" a la cama,perquè em fes pressió. 

Quan la molt maca em va dir:baixat els pantalons. 

I jo vaig dir: 

És el què volia fer.

M'ho has tret del pensament. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Esperant-se trobar uns calçotets.

La sorpresa va ser quan va veure que no duia calçotets. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

 

Estant amb la cama descoberta,em va posar la "mitgeta",i després em vaig tornar a pujar els pantalons.

Quan només havia fet una baixada,encara no!! 

Com que la RENFE és molt "puta" i ja m'havien canviat els bitllets de tren que no et podies colar. 

Em vaig cabrejar!! 

On dient-me que no podia recuperar l'esquiada perduda,va ser quan em va passar això:

                                                        esquiada-5.blogspot.com 

 Doncs bé,esquiada recuperada.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

                                                                    Sort!!!!!! 

 

                                             Això em passa per obrir massa la boca!!

                                               Esquiada del 31 de gener del 2011 

  Ei,pipol!!!!! 

 Tot va començar,la vegada que vaig anar a esquiar a Vall de Núria,i com que no havia pujat en un trineu-llitera de neu.

És per això que em va recollir una. 

La tinc aquí: 

                                                        esquiada23.blogspot.com 

Doncs va ser l'esquiada del trenta-u de gener del 2011,que altre vegada abans d'esquiar,em vaig dir que encara no havia pujat en una moto de neu. 

Va ser fent la baixada d'escalfament,que em vaig dir que ja estava prou calent.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Doncs va a ser que no!! Vaig torçar-me el turmell,o quelcom semblant.

On vaig caure a terra,i uns esquiadors que havien al costat i poder eren monitors. 

Va ser quan em van dir de posar-me de peu,i que piqués a terra amb la cama que em feia mal. 

Fent-ho diferents vegades,i que el mal no marxava,vaig demanar que em vinguessin a buscar. 

Quan pel "walkitalki",es diu així?? 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Va ser quan van avisar que em vinguessin a buscar. 

El que jo creia que seria altre vegada en un trineu-llitera com em van fer a Vall de Núria.

El que em va vindre a buscar una moto de neu. 

Quan abans de pujar a l'autocar de l'estació de tren a les pistes,ja m'havia dit de que el què em faltava és pujar a una moto de neu!! 

El que igual que a Vall de Núria.

Abans de pujar al cremallera em vaig dir que no havia provat un trineu-llitera de neu. 

Em van dur a infermeria,on vaig conèixer a la Alba.

La infermera que està com un tren. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Quan dient-me que li havia d'ensenyar la titola a la Alba,em va atendre un doctor. 

Quan mirant-se la cama i rebregant-la,fent-me mal.

Em va dir que ja se'm havia acabat el esquiar per aquell dia. 

Va ser quan li va tocar el torn a la Alba.

On aquesta em volia posar una "mitja" a la cama,perquè em fes pressió. 

Quan la molt maca em va dir:

Baixat els pantalons. 

I jo vaig dir: 

És el què volia fer.

M'ho has tret del pensament. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Esperant-se trobar uns calçotets.

La sorpresa va ser quan va veure que no duia calçotets. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

 

Estant amb la cama descoberta,em va posar la "mitgeta",i després em vaig tornar a pujar els pantalons.

Quan només havia fet una baixada,encara no!! 

Com que la RENFE és molt "puta" i ja m'havien canviat els bitllets de tren que no et podies colar. 

Em vaig cabrejar!! 

On dient-me que no podia recuperar l'esquiada perduda,va ser quan em va passar això:

                                                       esquiada-5.blogspot.com 

Doncs bé,esquiada recuperada. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

                                                                    Sort!!!!!!!

Esquiada del 29 de gener del 2007 Trencant les botes

                                                       Mandonguilles fregides??

   Ei,pipol!!! 

 Va ser aquest dissabte volent anar a esquiar,que posant el despertador més d'hora de lo normal per anar sobrat de temps,vaig donant-me un bany a la piscina amb mig grau de temperatura a fora al carrer. 

Ja despert i amb tot apunt veient que se'm tirava el rellotge a sobre,vaig tenir de còrrer,i per no perdre el tren a Canovelles,vaig anar directa a la Garriga sense saber massa on cony estava exactament l'estació de tren. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Després de fer voltes per la Garriga,finalment vaig trobar la via del tren,on ja aparcat em vaig adonar que l'estació estava a la "quinta òstia". 

Anant amb un fuet al cul,vaig arribar a l'estació pensant-me que el tren ja havia passat,on preguntant-ho em va dir que anava amb retard.Uff!! 

Res,agafat el tren i trobant tots els seients ocupats,vaig quedar-me amb uns altres esquiadors que anaven a esquiar a la Molina,on passant el revisor,em va passar per alt. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

 Passant el temps de pressa,arribats a Ribes vaig veure que el cremallera ja havia marxat,quan agafant el següent i arribats a Núria.

Això que em poso a esquiar amb les botes que em vaig trobar i els esquís Rossignol que em va dir el Ivan Bobé que portés. 

Això que començo a baixar i veig com se'm trenquen les botes pels talons,primer una i després l'altre.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Arribant abaix com vaig poder,això que vaig a llogar unes botes.I ja calçades vaig anar a esquiar.

Trobant a gent coneguda,tothom ho comentava,que vaig estar esquiant amb samarreta l'altre dia. 

Quan aquell dia la duia sota l'anorac,perquè feia una mica de rasca i també perquè encara duia la cremada de l'altre dia al braç. 

Trobant-me el Jaume Pou i saludant-lo,mentre pujàvem pel telecadira,li vaig recordar el perquè l'any passat vaig faltar. Explicant-me la gent que corria molt,amb el Jaume ens vàrem acomiadar perquè se'n anava a dinar,on jo seguint esquiant,em vaig quedar a les pistes. 

Esquiant fins passades les dues,va ser quan vaig dir-me d'anar a dinar perquè em començaven a fer mal les cames,i també perquè tenia gana. 

Ja al menjador i traient les mandonguilles refregides,ja que al vespre quan les vaig fer,la mare em va dir que ja estaven cuites,i és per això que no els hi costava posar-se més marrons.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Recuperada la gana,ja que les forces molt poc. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Vaig continuar esquiant fins a tres de cinc,on em vaig acomiadar de el Ivan ensenyant-li els esquís nous i explicant-li que poder seria l'últim dia que els veuria. 

Tornades les botes i intentant trobar al Jaume Pou per acomiadar-me de ell també,no trobant-lo vaig agafar el cremallera i arribat a Ribes,vaig fer un parell de cafès per no adormir-me. 

On fent temps per la botiga d'esquí de allà Ribes,em van explicar que amb els esquís més llargs corres més.

I com que de caigudes n'he tingudes unes quantes,els Rossignol que s'omplin de pols a l'armari.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

Agafat el tren,vaig arribar finalment a casa aquest cop sense passar per l'hospital. 

PD:Perquè vaig tenir de llogar les botes,o si no,l'esquiada m'hagués costat menys de catorze euros!!

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

                                                                    Sort!!!!!

 

I enllaçant amb el diumenge: 

Assumpte: 

                                      Banyant-me a zero graus,0ª, de temperatura!!

  Ei,pipol!!!

 Ha sigut aquest diumenge al matí,que veient al termòmetre menys un sota zero,i al cap de poc s'ha posat a zero graus,m'he dit de donar-me un bany a la piscina. 

Ja que ahir després d'esquiar no el vaig fer,i me'n vaig anar a dormir amb mal d'ossos!! 

Anant tot il·lusionat a la piscina esperant trobar gel,ha sigut veient l'aigua que m'he decebut. 

Ja dins l'aigua, m'he estat recorrent la piscina buscant una mica de gel,quan no trobant res tampoc he volgut enfonsar el cap perquè tampoc feia sol. 

Res,que encara no fa prou fred i ens haurem d'esperar per trobar gel a la piscina.

                                            Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

                                                                 Sort!!!

Esquiada del 4 d'abril del 2007 Igualant les esquiades

                                                              Ja les he igualades!!

  Ei,pipol!!! 

 Va ser aquest dimecres quatre d'abril,que altra vegada m'he dit d'anar a esquiar a Núria. 

Arribat a les pistes he anat a esquiar,on ja a dalt de tot i baixant amb la motxilla,finalment l'he deixada a baix amb les altres bosses. 

Ha sigut fent las baixades d'escalfament que he vist que anava amb les cames carregades. 

Quan he començat a donar-li voltes per esbrinar el perquè. 

Fetes les tres baixades d'escalfament, m'he dit de posar-me a la Pala Bèstia, on trobant-la una mica pelada m'he dit que avui no seria el dia. 

Ha estat fotent-me de "lloros" i sortint-me els esquís, que ja recuperats 

He tornat a posar-me'ls fent servir la tècnica que em va ensenyar l'Àlex, ja fa uns anys. 

I és que claves els esquís a la neu perquè no es belluguin, i amb els esquís que no es mouen, te'ls col-loques intentant no perdre l'equilibri perquè la pendent és pronunciada. 

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!! 

No va ser fins més avall, que embalant-me vaig caure no ser com, que altra vegada sortint-me els esquís de les botes, se'm va quedar un esquí clavat a la neu!! 

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!! 

Ja refet va ser quan vaig anar a que em curessin el braç, que altra vegada me'l havia pelat. 

Quan sortint d'aquell metge vaig dir-me de fer un parell de baixades més, i anar a dinar. 

Trobant el Marc i saludant-lo,li vaig preguntar pel Jaume.

Quan em va dir que estava fent classes i que en tindria per llarg. 

Ja dinat i havent fet la migdiada com vaig poder, va ser cap allà les dues que m'hi vaig voler tornar a posar.

On aquesta vegada em vaig posar directa a la del Mulleres, on veient que hi havia una part que estava gelada, però que a l'altra banda estava en condicions, doncs que m'hi vaig quedar tota la tarda. 

Va ser pujant pel telecadira que vaig trobar un home d'allà Núria que em va explicar que el Mulleres al començament havia sigut una pista negre, el que com tot havia canviat de color.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!  

 Va ser començant a baixar amb les cames carregades, que a mida que anava baixant, vaig començar a recuperar forces.

Serien dels calamars a la Romana que em vaig fotre per dinar?? 

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!! 

 Agafant forces vaig dir-me de tornar-hi, el que veient la gent com baixava per la Pala mentre jo pujava pel telecadira, sentint com rascaven els esquís degut al gel que hi havia i de com baixaven de lents, em vaig dir de quedar-me al Mulleres la resta de la tarda. 

Altra vegada trobant aquell home de les pistes, que li vaig preguntar per l'horari del cremallera, on explicant-me que en tenia un a tres quarts de cinc, i que l'altre sortia cinquanta minuts més tard, sabent que amb el de les cinc quaranta m'havia d'esperar un fotimer a la via per agafar el tren a les set quaranta-vuit,que m'he dit d'anar a agafar el cremallera. 

Apurant l'hora i amb l'ultima baixada feta, va ser un corre cuita per no perdre el cremallera.

On amb els esquís trets i corrents que anava amb les botes posades, va ser que se'm va escapar el primer cremallera, on agafant el següent i no tenint-les totes per arribar a l'hora a la Renfe, va ser canviant-me les botes allà dins del cremallera, que ja a l'estació amb els dos trens que marxaven, que altra vegada he tingut de saltar la via fent trampes per agafar el tren. 

Ja dins del tren m'he dit que poder aquella seria l'ultima pujada a Núria, ja que tinc de fer Santa Eulàlia-Montserrat a peu i també perquè havia igualat les esquiades de fa un parell d'anys.

Set!! 

                                                                       Sort!!!!!

Esquiada del 5 de febrer del 2005

                                                          ESQUIAR DE GUAIS!!!!

  Ei,Familia & Companyia!!!! 

 Va ser aquest divendres que volent anar a esquiar, no vaig poder perquè tenia tres hores de classe a l'institut.

El que tot i anant-hi amb remordiments, i tants remordiments que arribat a classe vàrem fer només una hora de res, i les altres dues no vàrem fer res. 

Picant-me els "ous" per aquella "putadeta", vaig continuar amb l'idea i aquest dissabte vaig pujar a les pistes de Núria. 

Dissabte al matí, ja m'havia preparat l'equip i els àpats la nit anterior, va ser aixecant-me justet que pres el cafè, menjada la botifarra i beguda la llet, vaig emprendre el viatge fins a l'estació. 

Sabent que anava tard, però no sabent quant, vaig arribar a l'estació que el tren ja sortia. 

Passant d'anar a comprar el bitllet, tot just pujat al tren amb els esquís que se'm queien, van tancar les portes.

Vaig anar a veure el revisor quan explicant-li i demanant-li un parell o tres de minuts per comprar el bitllet, em va dir que anaven massa endarrerits per augmentar més el retard del tren.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!! 

Va ser quan em va suggerir que a Vic, com que hem d'esperar el tren que ve de la Tour de Querol, França, que poder allà tindria els dos o tres minuts que volia. 

Arribats a Vic, vaig mirar la via del costat, i no veient cap tren vaig pujar les escales per comprar el bitllet cap a Núria. 

Sabent que a Vic estava dos euros més bé de preu que a Canovelles, la sorpresa va ser quan em va dir el preu. 

Ja que per comptes de pagar-ne 30'65 euros a Canovelles, en vaig pagar 17'60 euros a Vic. 

Jo encantat de tota la vida els hi vaig pagar. 

Donant-li les gràcies al revisor, em va fer l'ullet. 

Arribats a Ribes i baixant del tren, vaig pujar al cremallera, on passant el revisor, se'm va quedar un dels dos bitllets que tenia.

Quan li vaig dir que aquell era per descanviar pel forfé.

Quan em va ensenyar que només havia pagat el tren i el cremallera. 

Per això m'havia sortit tan bé de preu.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!! 

Total, arribat a les pistes vaig passar d'anar al telerrastre que et porta al telecadira principal perquè allà et miren el forfé, i caminant una mica més, vaig anar directa al telecadira. 

Havent-hi la Carla allà, em va demanar el forfé, i jo fent-me el "longuis" fent veure que el buscava per fer temps, va ser quan va arribar el telecadira, i m'hi vaig enfilar. 

Ja abans m'havia trobat el Jaume, on saludant-nos i dient-se quatre coses, vaig anar a les pistes. 

Arribant a dalt del telecadira, això que vaig anar a pixar i no ser què, que va aparèixer el Jaume. Explicant-li em va dir que anés a la pista de l'ou, que allà no miraven si tens forfé o no en tens.

                                                            GRÀCIES JAUME!! 

Total que anant a aquella pista i veient-la fàcil la vaig començar a baixar sense pals. 

Com que allà pujaven esquiadors i no esquiadors, de vegades tenia de fer cua, va ser quan vaig calcular el temps que trigava en sortir i arribar l'ou aquell.

Cinc minuts. 

La pega d'aquell ou era que per pujar-hi t'havies de treure els esquís cada vegada, però aquell dia m'era igual perquè esquiava de "guais". 

Així que cap allà la una del migdia, em vaig dir que ara que fan el canvi de personal, vaig al telecadira que no hi serà la Carla. 

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!  

Un xurro, encara hi era.

Així que vaig ser jo qui va anar a dinar i a recuperar forces. 

Ja dinat i passejant-me per les instal·lacions, vaig trobar-me altre vegada amb el Jaume i un company que ja estava cansat d'esquiar i de caure amb la taula. 

Que li vaig demanar el forfé que ja no volia més, i aleshores donant-li les gràcies vaig anar a la pista vermella que volia des d'un principi. 

Pensant-me que aquelles hores ja estaria tota pelada, va ser quan vaig comprovar que encara hi havia neu esquiable. 

No corrent massa les primeres baixades, va ser agafant-li confiança i a envalar-me, que varen venir les caigudes tontes. 

Total, arribats a l'última baixada, vaig retrobar al Ivan, i amb temps de sobres, vaig voler anar a saludar la Dolors, la noia del dispensari d'allà Núria que va descobrir que no duc calçotets.

                                                      Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!! 

Havent-hi una altre noia, li vaig deixar l'encàrrec i recordant-li lo dels calçotets i del poble on visc. 

Ja plegat tot i cap al cremallera, arribat a Ribes vaig anar al bar per demanar un cafè americà. 

Mirant la tele i remenant el cafè mig adormit i cansat, va ser aquest va vessar-me de la tassa. 

Veient-ho el cambrer, em va dir si volia que l'omplís més.

No m'hi vaig negar. 

Acabant-me el cafè i havent-l'hi pagat, em va costar noranta cèntims.

On pensant-me que m'havia cobrat de més, sortint de l'estació per assegurar-me que tenia temps suficient per un altre cafè, vaig entrar per demanar-li un altre cafè americà. 

Begut i pagat, vaig comprovar que eren noranta cèntims. 

Amb la tassa anterior li vaig explicar lo de la matança del porc. 

Arribant l'últim tren i ja a dalt veient-lo ple de gent, vaig quedar-me a prop de la porta perquè entrés l'aire fresc, mentre en estació en estació, vaig estar entre els vagons. 

També vaig comprovar que la gent no està bona, ja que estant a vint graus dins del tren, com a mínim, no es treuen la jaqueta.

I a més a més tanquen les portes perquè no hi entri aire fresc. 

Quan jo amb samarreta i morint-me de calor. 

                                                                            SORT!!!!!!!!

 

Esquiada del 21 de febrer del 2011 La RENFE retornant diners

                                                         La Renfe retornant diners!!

  Ei,pipol!!!! 

 Ha sigut aquest dilluns vint-i-u, que he volgut tornar a esquiar a la Molina. 

 Anant sobrat de temps, no he tingut de trepitjar l'accelerador. 

On arribat a l'estació, he comprat el bitllet. 

Arribats a la Molina, he anat a veure si em retornaven les bambes que em vaig deixar la setmana passada. 

On deixant el telèfon, he anat a esquiar. 

 Ja a les pistes, m'he anat a esquiar a la pista vermella de competició Roc Blanc, on no havent-hi massa gent, allà m'he quedat tot el dia i sense samarreta. 

Cap allà dos quarts de dues, he decidit d'anar a dinar. 

Quan a un quart de quatre m'he entornat a les pistes, on aquesta vegada m'he posat la samarreta degut a que ha fet tot el dia núvol, i perquè feia una mica de "rasca". 

Tenint una caiguda on he perdut tots dos esquís, he tingut la sort de trobar a un parell d'allà les pistes, on m'han ajudat a localitzar-los i a posar-me'ls. 

On la pista estava dura, i no hi havia manera de clavar-los a la neu. 

 Cap allà dos quarts de cinc, he decidit de plegar veles, on ja començava a cuetejar. 

Quan agafant el bus, hem arribat al poble de la Molina, on fent un cafè i acabant-me el dinar, m'he anat a l'estació que el tren ja m'esperava. 

Passats Vic i sent tren directe fins la Garriga, ens hem deturat a Sant Martí de Centelles, degut a que una dona s'ha tirat a la via a l'estació de la Garriga. 

Agafant un bus que ens dugués fins la Garriga, arribat a Canovelles he reclamat el bitllet de tornada, on pensant-me que em donarien un altre bitllet de tornada amb tren. 

Va i em paguen 3'35 euros d'abonament. 

Arribat a casa i treient-me les bambes per dutxar-me,m'he adonat que tenia els peus suats!! 

                                                                          Sort!!!!!!! 

                                                          Treu-te la samarreta que suaràs.

                                                        Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!

Esquiada del 13 de gener del 2007 Esquiant amb samarreta

                                                                 No hi ha neu!!

  Ei,pipol!!! 

 Va ser aquest dissabte "tretze",que altre vegada em vaig veure amb ganes de gastar-me la plata, i anar a esquiar. 

Preparant-m'ho tot el divendres, va ser dissabte tot i llevant-me d'hora, vaig tenir de córrer per agafar el tren a Canovelles. 

Ja pel tren vaig trobar uns "surferos" que anaven a la Molina per trobar neu, ja que em van comentar que a Massella estava tancada per falta de neu.

I això que la separa un remuntador de la Molina. 

Arribat a Ribes i no veient neu, em vaig espantar, on ja a dalt les pistes i amb el forfé del dia vint del mes passat, no vaig tenir problema per col-lar-lo per bo, ja que no havien canviat el color. 

Com que no estàvem a zero graus ni de broma, ja em veieu amb aquella calor baixant amb samarreta. 

El que fent el burro vaig caure a terra pelant-me el braç i comprovant que tot era gel.

Que de neu, res de res!! 

Veient que necessitava dels pals per no caure'm, que vaig estar esquiant fins cap allà les quatre, on veient que tot era gel o farinetes, que em vaig dir que ja era hora de plegar perquè estava cansat. 

Les cames m'ho demanaven, perquè tenia gana i perquè allò ja no era neu!! 

Dinades les croquetes desfetes que m'havia preparat, agafat el cremallera fins a Ribes, vaig tenir de fer temps per agafar el tren. 

Arribat a les botigues d'allà Ribes i veient que per un anorac et demanaven quatre-cents i pico euros, el vaig tenir de suspesar per comprovar que no hi hagués or amagat. 

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

 Agafat el tren i arribat a Canovelles, vaig deixar els esquís i vaig anar a l'hospital perquè em veiessin la cadera, el pit, el cap, la panxa, i el braç, perquè em feien mal. 

Dient-me que em tragués els pantalons i la samarreta, la infermera s'ho va buscar, i em va donar una bata perquè no anés ensenyant la titola a tot el personal. 

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

 Ensenyant la titola.

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Acabada la visita, em van recordar que canviés l'equip d'esquí tal i com m'havia dit l'Ivan Bobé, pels Rossignol que tinc a casa. 

                                                                             Sort!!!!! 

                                                                 Esquiant amb samarreta                                                             Senyal i límit del guant.

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Esquiada del 21 de desembre del 2006

                                                              Òstia,em fa mal tot!! 

  Ei,pipol!!! 

 Va ser ahir que llevant-me d'hora, com de costum, que vaig dir-me de pujar a Núria per esquiar. 

Ja us dic, no em va costar gens pensar-m'ho, on tenint una hora per preparar-m'ho tot, va ser una cosa d'anar a per feina i no entretenir-me massa. 

Vaig començar amb la roba d'esquiar, on treient-la tota de l'armari, vaig agafar una bossa i vaig començar a posar-hi lo essencial, com ara els guants la ronyonera on tinc lo d'esquiar com ara les ulleres i la crema pels llavis, algun jersei per si fa rasca, on ja preparant-me la teca, vaig agafar la barra que hi havia i em vaig fer l'esmorzar. 

Pel que fa al dinar, vaig agafar una botifarra i me la vaig coure, on també veient que havia poca cosa per endrapar, vaig agafar el pa bimbo i em vaig fer uns quants entrepans de nocilla. 

Ja amb la teca feta, va ser quan vaig baixar per agafar els esquís i les botes, on lligant-t'ho tot i ja a dalt del cotxe amb un bitllet de vint més el que duia a sobre, vaig sortir cap a l'estació perquè perdia el tren.

Arribat a l'estació amb el tren esperant-me a la via, va ser quan va marxar sense mi, on esperant a que vingués l'altre tren, vaig trobar a la Anna i a la Cristina que anaven cap a Mollet per estudiar. 

Agafat el tren cap a Vic, va ser fent-nos baixar a Balenyà-Tona-Seva, que vàrem tenir d'esperar a que arribés l'altre tren fins a Ribes de Freser. 

Ja a Ribes i baixat del tren, va ser quan vaig veure a la Carla a l'estació del cremallera de Ribes, on no reconeixent-me va ser quan veient que el proper cremallera venia al cap de molt, on vaig decidir d'arribar fins a Ribes Vila a peu.  

Amb el cremallera a l'estació esperant-me vaig col-lar-me,on arribat el revisor em va explicar que allà Núria havia de comprar el bitllet del cremallera i el de les pistes tot junt. 

Res, arribats a Núria, va ser quan vaig intentar col-lar-me en el ou, on dient-me que havia de tenir el forfé, vaig anar a espetegar cap al telecadira. 

Total, explicant-me que havia d'anar amb el forfé, i sabent que amb els pantalons nous que duia no tenia ni el dels anys passats, va ser quan em vaig adonar que havien canviat els forfés. 

Res, que em vaig veure obligat a comprar un forfé per poder esquiar una mica, ja que eren cap allà les dotze del migdia. 

Ja a les pistes i amb el forfé nou que és de cartró, vaig començar a fer baixades i més baixades per la mateixa pista, perquè les altres estaven tancades per falta de neu, on caient-me més d'una vegada per culpa dels pals, vaig decidir d'anar sense pals, on altre vegada ja em veieu esquiant amb els pals agafats a les mans com si estigués castigat. 

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!  

La cosa va ser que vaig deixar de caure, on no fent cua perquè no hi havia suficient gent per fer-ne,va ser quan baixava tot "follat" i després si no em veia el que estava allà baix controlant els esquiadors que pujaven, doncs que em saltava la tanca que hi ha a l'entrar al telecadira.

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Pujant pel telecadira vaig estar veient com els canons de neu anaven a tope, ja que de neu ben poca, on preguntant per la temperatura em van dir que poder estaven a un o dos sota zero, i jo esquiant amb camisa i samarreta perquè l'anorac me'l havia deixat a casa amb les presses.

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

 Passant el temps i canviant de torn, va ser quan em van dir de parar per menjar, quan tenint la motxilla a sobre amb el menjar, vaig aprofitar per menjar-me els entrepans que m'havia preparat mentre pujava pel telecadira, on ja amb la panxa una mica més plena, va ser un no parar!! 

Arribada l'hora de plegar, ja em feia mal tot el cos de lo cansat que estava, va ser quan em van tancar les pistes cap allà a tres de cinc, on ja no es veia el sol, on acabant baldat d'esquiar, vaig anar a l'hotel per prendre'm un cafè per no adormir-me. 

Ja amb el cafè pres i anant a esperar el cremallera, va ser trobant a l'Ivan Bobé que ens vàrem posar a xerrar, on agafat el cremallera i estant al seu costat, em va explicar que la temporada havia començat feia tres dies, i és per això que no hi havia ni el Jaume Pou, ni massa neu. 

Passant el revisor i sabent que el forfé que duia a sobre no incluia el cremallera, va ser quan el revisor me'l va passar per bo, on arribats a l'estació de Ribes, vaig quedar amb l'Ivan que ja ens veuríem quan hi hagués més neu!! 

Ja a l'estació de tren, veient que quedaven com tres quarts pel proper tren cap a Barna, va ser quan vaig anar a veure el Sergi i que em fes un cafè americà, on estant a fora prenent la fresca per no adormir-me, va ser on vaig començar a fer comptes i a veure el que m'havia costat la primera esquiada després de l'accident. 

Fets els números, vaig veure que per ser la primera esquiada i també la "novatada",em va sortir la broma per mitat de preu.

Quince amb setanta-cinc euros!! 

Poder també perquè era temporada baixa, i el forfé no valia tant.

A saber!! 

                                                                         SORT!!!!!!!

Esquiada del 14 de març del 2012 Amb el moreno de l'esquiada

                                                                     Coincidència?? 

  Ei,pipol!!!!! 

 Ha sigut aquest dimecres, que no tenint-les totes, m'he anat a esquiar a la Molina. 

Llevant-me a les sis, i ja fora de casa.

Han vingut les presses per agafar el tren. 

On ja a l'estació, això que l'anuncien, el veig a la via, quan m'he quedat més tranquil al veure que anava fins a Ripoll. 

Comprant el bitllet i agafat el tren, m'he posat a esmorzar un tros de barra, on mig tip i ja a la Molina, he agafat el bus sense presses perquè arribava a primera hora. 

Agafant el forfé a dos de deu, m'he volgut anar en un principi a la Olímpica.

El que aquell dia hi havia falta de neu o poder la guardaven per fer unes contra rellotges, el que estava tancada. 

Veient que l'única potable era l'Estadi, pista negra.

Que fent-la la primera vegada, això que el tram més perillós el passo sense masses dificultats, quan a la que es tornava pla, m'he caigut pelant-me el braç. 

Ha estat quan m'ha vingut a la memòria la Mercè, la meva infermera que em va dir d'esquiar amb màniga llarga. 

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Seguint esquiant per l'Estadi i no tenint cap caiguda important, això que arriben les dotze, i veig que la gana comença a apretar i les forces a minvar. 

Decidint anar a fer un mos, he trobat al Jonatan amb un altre a Costa Rasa morint-se de fàstic. 

Quan demanant un suc de préssec poc calent, m'he fotut l'entrapa per acabar-lo amb un cafè o dos.

Tornant a les pistes, ho he tingut de fer a peu perquè no hi havia força neu artificial, on he saludat al Joaquim que anava amb una moto de neu per on podia. 

Altre vegada a l'Estadi, m'he quedat com una hora més, i he decidit plegar veles perquè les cames ja em feien mal. 

Decidint anar a que em miressin el braç, m'ha fet il·lusió retrobar a l'Alba, la infermera que va descobrir que no duc calçotets. 

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Saludant-la,m'ha curat el braç i m'ha dit que anés al metge de capsalera. 

Esperant el bus, finalment ha arribat i m'ha dut fins la Molina, on he anat a veure a la Florina, per prendre un suc de préssec, i dinar els frantfurs que ja eren passades les quatre. 

He decidit plegar veles perquè l'estat de la neu del Comella ja eren farinetes.

Neu trenca cames, i no vull trencar-me cap esquiant.

Ja en vaig tindre prou amb la cella. 

Pres el cafè, he sortit cap a l'estació per agafar el tren fins a Canovelles.

On arribats, m'he dirigit cap a la Garriga per arreglar la bombeta fosa del cotxe. 

PD: Coincidència és perquè l'any passat vaig fer l'última esquiada el catorze de març, però a Vall de Núria!! 

PD2: Us deixo les fotos de la marca de la samarreta!! 

                                                                                 Sort!!!!!

Esquiada del 18 de març del 2009 Forfé multiesquiades

                                             17/2/2009.Què és el forfé de dos dies d'esquí?? 

  Ei,pipol!!!! 

 Ha sigut aquest dimecres divuit de març tenint hora al metge de l'hospital, que m'he dit de passar i anar a esquiar. 

 Arribat a l'estació de tren i agafat aquest fins a Ripoll, quan passant el revisor i jo ensenyant-li el bitllet que duia del disset de febrer, me l'ha col-lat per bo.

El que me l'ha guixat amb bolígraf. Baixant a Ripoll per fer un cafè i acabar d'esmorzar, agafant el tren següent i arribat fins la Molina.

Avui no hi havien masses esquiadors.

He pujat al bus i pagant dos euros, hem arribat a les pistes. 

 No tenint el mapa de pistes, he volgut trobar la pista de l'altre dia per coincidir amb l'Eva, on confonguent-me he agafat una altra pista. 

Això que li demano un planell de pistes el qui està a dalt del telecadira, això que me'l va a donar i em diu: 

Ei, que el forfé no es pot dur en el guant!! 

Quan se'l mira i em diu: 

Ei, que aquest forfé és el d'ahir, i no el de dos dies!! 

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Explicant-me que havia d'anar a les oficines i com arribar-hi, m'ha perdut de vista i he anat a trobar les pistes que volia.

On aquell dia en vés de l'Eva, hi havia la Cel. 

Veient la qualitat de la neu, neu primavera, i que la pista negra hi feien contra rellotges, he estat a la del costat, la vermella, anant amb samarreta tota l'estona, i caient-me de tan en tan degut a les farinetes, i pel gel que m'anava trobant. 

Ja a les dues m'he dit d'anar a dinar els 460 grams de botifarra, perquè les cames ja m'ho demanaven.

Quan estant altra vegada a les pistes, i estant oberta la pista negra.

M'hi he quedat fins que m'han fet fora.

El que les cames ja estaven cansades, i no l'he fotut canya. 

Explicant-me que l'Eva estava de baixa degut a una torçada de tormell, la Cel m'ha dit que ara fins l'any que ve, ja no la tornaria a veure. 

Plegant veles i esperant l'autobús, fent dit m'ha parat un tal Josep Molina que m'ha acostat a prop de l'estació. 

 Ja al poble de la Molina, m'he acabat el dinar i m'he pres un parell de cafès. 

PD: L'esquiada del divuit de març m'ha costat tan sols ......... 7'45 euros, perquè m'ha passat el "pica", i he tingut de pagar el bitllet fins a Vic de 4 amb 10 cèntims. 

Però a Vic, no hi he baixat ni de broma. 

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

                                  17/02/2009.Què és el forfé de dos dies d'esquí??

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

                                                                        Però ....

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

                                                                         I .... 

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

                                                                        Sort!!!!! 

                                                            Senyal i límit del guant.

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Esquiada del 5 de febrer del 2011 Fent TRUEQUE!!

                                                           Esquiant per la patilla!!

  Ei,pipol!!!!! 

 Ha sigut aquest dissabte cinc de febrer, no podent pujar el dilluns set de febrer, que he decidit fer campana aquest divendres quatre de febrer. 

Amb tot preparat, he sortit cap a l'estació de Canovelles amb presses, on fins i tot he estat apunt de sortir-me de la carretera. 

Ja a l'estació i vist que el tren estava per arribar, he comprat el bitllet d'anar i tornar a la Molina de tretze amb quaranta. 

Amb el tren agafat, he aprofitat per esmorzar. 

On ja a la Molina, això que agafo el bus i pago dos euros. 

Finalment ens hem plantat a les pistes. 

Jo amb el "vale" que em va donar la Florina el passat dilluns trenta-u de gener. 

Aquell dia les pistes no estaven en bones condicions degut a la quantitat de neu pols que hi havia, que no es podia esquiar bé. 

Va i em donen dos forfés gràtis per esquiar.

Què he fet?? 

Com que no es podia retornar perquè no havia pagat res, l'he venut per vint euros poguent-me treure trenta. 

No he volgut estirar més el braç que la màniga, i m'he conformat. 

Ja a les pistes, he anat al Roc Blanc que és el bar d'allà la Molina, per deixar la motxilla i baixar per la pista vermella Roc Blanc. 

Allà m'hi he quedat tot el dia, fins que m'han minvat les forces, i he dinat les dues botifarres que m'havia preparat. 

Ja menjades i pres un parell de cafès, m'he trobat a l'Àlex que ja sap que el fred no existeix, quan jo sense samarreta durant tot el dia. 

Més tard m'he trobat al Joaquim, un noi d'allà les pistes, que també li fa gràcia que vagi sense samarreta. 

Tirant-se'm el temps a sobre, he fet una migdiada de deu minuts, i m'he entornat a les pistes. 

Quan m'he adonat de quan esquiava bé, i de quan no. 

És qüestió d'equilibrar el pes, ho he notat amb les caigudes.

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

Entre un quart i dos quarts de cinc, he decidit de plegar veles, on les cames ja no em responien. 

Quan anant al final del telecadira i demanant si em podia muntar per baixar, això que ho consulta i em diuen que no pot ser. 

Explicant-me que la pista era blava i que no hi havia dificultat, ha sigut quan he baixat per la pista posant el pes als talons, degut al cansament. 

Arribat a baix de tot, no he tingut forces per frenar, i m'he aturat tirant-me al terra.

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

A la parada del bus m'ho he tret tot, i agafant-lo que no sabíem si perdríem el tren. 

Ja a la Molina, he anat a fer un cafè i demanar-li a la Florina si tenia un altre "vale" per anar a esquiar gràtis!! 

M'ha dit que no en tenia més, i pagant el cafè, he sortit cap a l'estació de tren. 

Agafat aquest i passant el revisor, no m'ha marcat el bitllet. 

I ara tinc un bitllet de tornada "gràtis" desde la Molina, fins el dia vint de febrer!! 

PD:He acabat amb el mitjons xops, i l'esquena cremada. 

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

                                                                        Sort!!!!! 

                                                     Treu-te la samarreta que suaràs.

                                                       Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

 

Esquiada del 10 de febrer del 2009 Última esquiada a Vall de Núria

                                                         Tot el dia per la "Pala"!!

  Ei,pipol!!! 

 Ha sigut aquest dimarts 10 de febrer,que m'he anat a esquiar,com cada dimarts. 

Arribat a les pistes a un quart d'onze amb tot de neu,ha sigut quan he fet un parell de baixades d'escalfament per la Pala,pista negra més llarga.

El que com que li han tret els "bams" i sent més plana,és més fàcil de fer.

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

 Com que m'havia llevat més d'hora del costum,vaig preferir esmorzar un plat de macarrons,per sortir de casa ja tip. 

On ja en el tren,arribat a Ripoll,vaig fotre'm l'entrepà. 

Arribats a Ribes,vaig agafar el cremallera fins a Núria. Ja a les pistes,vaig agafar des d'un principi la "Pala". 

On aquell dia vaig anar a provar uns esquís Atòmic que em vaig trobar,amb les fixacions dels Rossignol que vaig trencar la temporada passada,i que els hi vaig muntar. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!! 

 Sent més curts que els Salomon i els Spaiding de casa,em vaig adonar que els pals em feien nosa. 

On deixant-los abaix al remuntador,i baixant tota l'estona sense pals. 

Veient que no em costava girar,va començar a passar el temps i les baixades ràpides. 

 "No recordo" quan va ser,si al final o al començament d'esquiar,que em va vindre un de allà les pistes a tocar-me els collons amb lo de còrrer massa. 

Total,aquell dia anava a provar els esquís i les fixacions per veure si les havia collat bé. 

 I entre que no em deixen córrer i tot plegat,em vaig limitar a fer corbes curtes i llargues per la Pala sense caure massa. 

Poder un parell o tres de cops,i a gaudir l'últim dia d'esquí a Núria. 

 Esperant a que tanquessin les pistes perquè no m'aguantava dret de lo cansat que anava,per les més de sis hores seguides d'esquí. 

Baixant per la Pala que ja la tenia més que emmotllada,finalment em van tancar el telecadira. 

I agafant el telerrastre i fent l'última baixada sencera d'esquenes,em van tancar el telerrastre i les pistes. Fent temps per les instal·lacions em va vindre el Quim,i a agrair-me el no còrrer d'aquell dia. 

No li vaig dir res,però el vaig engegar. 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

 Ja agafat el cremallera,em vaig començar a acomiadar dels companys que els hi agradava que corregués,i de l'Ivan que aquell dia no em va esbroncar. 

 Amb l'Ivan sí que em vaig acomiadar per sempre,ja que a Núria si puc,no hi torno a pujar més a esquiar. 

El que amb els companys,vàrem quedar que ja miraríem de coincidir per unes altres pistes. 

 PD:Ha sigut aquest dimecres veient al mestre d'administració i gestió d'empreses,explicant-li el perquè li falto la classe del dimarts,que m'ha fotut la ........ 

 ...... la GRAN BRONCA!! 

                                                   Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!

                                                                    Sort!!!!! 

 Els esquís Rossinyol