Ei,pipol!!!!
Ha sigut aquest dimarts passant-me la classe d'administració i gestió d'empreses pel "forro", per acabar anant a esquiar a la Molina.
No trobant el bus a Granollers, que he obtat ràpidament a fer dit, fins que finalment una furgoneta ha parat.
Ja a l'estació i donant-li les gràcies, he anat a comprar el bitllet fins la Molina, ja que a Núria no hi torno ara per ara.
Passat Ribes i coneixent esquiadores pel tren, finalment hem arribat a la Molina.
Dic:
Òstia!!
Si que és important la pista d'esquí!!
Quan m'he adonat que és la pista la qui duu el nom del poble.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Ja a les pistes amb les fustes Atòmic, de fibra res.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Ha sigut quan he començat a baixar i conèixer l'estació.
Ja que dansà del 99,que no la trepitjava.
Veient que allà t'hi podies perdre.
Anava tota l'estona desorientat amb el mapa de pistes a sobre, no recordant si havia fet aquella pista o no l'havia fet.
Buscant alguna pista negra, ja que tindre de remar en una pista vermella, no ho he vist massa clar.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Passant d'anar a les negres que s'hi arriba amb telerrastre, la que quedava estava tancada al públic.
Sàbent per quines pistes havia de remar i quines no, finalment he deixat els pals i he seguit esquiant.
Fent la vista gorda al dinar.
Fins que finalment han sigut dos quarts de cinc, que he començat a buscar la motxilla sense trobar-la,i amb el dinar a dins d'ella.
Desesperat, finalment m'ha aparegut un d'allà les pistes amb la motxilla, que l'he acompanyat fins al seu cotxe, ja que el bus havia fotut el camp.
Ja a l'estació, veient que quedava més d'una hora, he anat a prendre'm dos cafès i a dinar.
On acabat de dinar i pres el segon cafè, he tornat a l'estació per veure que encara tenia un quart d'hora per acabar-me les potes de cranc.
Amb aquestes acabades i pres el tercer cafè, ha començat el corre cuita, on a l'estació sense tren ni esquís, m'he inquietat.
Desesperat intentant aturar algun cotxe i que em dugués fins a Ribes per enganxar el lladre i el tren, ha sigut quan m'han parat, i pujat al cotxe.
M'han dut fins a la Molina fent una altra parada amb un que hi anava també de camí.
Allà fent el mateix, m'ha parat el Narcís que molt amablement s'ha preocupat per mi.
Quan explicant-li la situació, hem començat la cursa per veure on podríem enganxar el tren.
Començant a descartar pobles a mida que anava passant el temps, i anant a tot drap, hem començat per Ripoll.
Quan veient que no arribàvem, hem anat a Torelló, però com que tampoc es coneixia el poble, l'hem descartat igual que el de Manlleu.
I finalment arribant a Vic amb tres minuts de sobre, l'he donat les gràcies i he anat a probar sort per agafar el tren i mirar de trobar els esquís.
Pel camí li he anat explicant de tot i més.
Tu diràs, amb aquell GRANDÍSSIM favor!!
Agafat el tren i inspeccionant-lo,no veient els esquís per enlloc, m'he acabat dient:
Però si eren dos fustes velles amb unes fixacions regalades que havia muntat tortes, i amb uns pals torsadissims de tantes caigudes.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
L'únic que valia la pena, eren les botes de l'any de la "iaia",i encara.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Sort!!!!!!!!
Les botes robades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada