Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Esquiant sense samarreta!!
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Ei,pipol!!!
Ha sigut aquest dissabte vint-i-quatre, que altra vegada tenint ganes d'anar
a esquiar, animant-me he tornat a pujar.
El dia abans com no, preparant-me la motxilla i sabent que a Núria la
temperatura anava de zero a quatre graus positius, ha sigut quan no he
volgut
emportar-me massa roba d'abric.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Arribat a les pistes i veient la temperatura, jo amb samarreta m'he volgut
posar l'anorac per si queia.
Quan veient que m'estava sufocant, ha sigut
quan
he dubtat de si baixar amb samarreta, o de treure-me-la i baixar amb
l'anorac
sol.
Sabent que la Pala Bèstia, la pista negra més llarga que tenen, estava
oberta a la fí.
Fent les primeres baixades finalment m'he engrescat i he
anat
a provar la Pala Bèstia.
Ja ficat a la Pala, he vist que havia fins i tot neu pols.
Quan al cap de poc
veient que aquella era la meva pista, allà m'hi he quedat tot el dia.
Tenint alguna caiguda per voler ajudar a la gent que estava a terra, ha
sigut caient-me jo on degut a la velocitat he començat a anar avall perdent
els esquís i els pals.
Amb tot recuperat m'he dit que em costaria molt de posar-me els
esquís, ja
que l'altra vegada recordo tenir dificultats per tornar-los a muntar.
O
poder
no!!
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Sabent la tècnica que em va ensenyar l'Àlex, la primera vegada d'anar a
Núria l'any 99-2000.
Ha sigut clavant els esquís a la neu, que he vist que
n'hi havia un bon gruix, on ja calçat he tornat a baixar.
No havent esmorzat massa, ha sigut quan m'ha vingut la gana, i també perquè
començava a tenir les cames carregades.
On aturant-me per dinar, ja en el
menjador m'he acabat l'esmorzar de pernil dolç, m'he escalfat els fideus
barrejats amb arròs que em vaig fer a nit, i menjant-me la botifarra, he
acabat tip!!
Sortint d'aquell infern de menjador .....
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
..... he estat a fora prenent
la
fresca per pair el dinar.
On passat un quart-vint minuts, m'he entornat a
esquiar.
Ara aquesta vegada ja m'he posat directa a la Pala Bèstia, on veient que
estava potable, ara el qui no estava al cent x cent era jo.
On baixant altra
vegada sense samarreta i ensenyant els pectorals ....
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
..... i guiant-me per les campanades quan les sentia.
Ja rebentat que no podia més degut a una caiguda, on fins i tot se'm va
posar
neu a dins dels pantalons.
Sortint a dos quarts de cinc tenint un cremallera
que enllaçava amb el tren.
Ha sigut arribant a l'estació que el tren ha
sortit sense mi.
Prenent-m'ho en calma, m'he pres un cafè americà i he anat a fer temps per
la
botiga d'esports d'allà
Ribes.
On trobant uns escoltes amb el folar de color vermell i verd.
Després de saludar-los amb la salutació escolta, amb el Pere m'ha comentat que eren de
Partes.
Quan jo l'he dit que aquell folar era idèntic al folar que duen els
escoltes de Sant Andreu i els de Horta. Vermell i verd.
Finalment agafant el tren, m'he entornat cap a casa.
PD: Amb l'Ivan li vaig recordar que a zero graus no hi han bacteris.
O sigui
que de costipar-me, res de res!!
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Sort!!!!
Treu-te la samarreta que suaràs.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada