Ei,pipol!!!
Ha sigut aquest dimarts 10 de febrer,que m'he anat a esquiar,com cada dimarts.
Arribat a les pistes a un quart d'onze amb tot de neu,ha sigut quan he fet un parell de baixades d'escalfament per la Pala,pista negra més llarga.
El que com que li han tret els "bams" i sent més plana,és més fàcil de fer.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Com que m'havia llevat més d'hora del costum,vaig preferir esmorzar un plat de macarrons,per sortir de casa ja tip.
On ja en el tren,arribat a Ripoll,vaig fotre'm l'entrepà.
Arribats a Ribes,vaig agafar el cremallera fins a Núria.
Ja a les pistes,vaig agafar des d'un principi la "Pala".
On aquell dia vaig anar a provar uns esquís Atòmic que em vaig trobar,amb les fixacions dels Rossignol que vaig trencar la temporada passada,i que els hi vaig muntar.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Sent més curts que els Salomon i els Spaiding de casa,em vaig adonar que els pals em feien nosa.
On deixant-los abaix al remuntador,i baixant tota l'estona sense pals.
Veient que no em costava girar,va començar a passar el temps i les baixades ràpides.
"No recordo" quan va ser,si al final o al començament d'esquiar,que em va vindre un de allà les pistes a tocar-me els collons amb lo de còrrer massa.
Total,aquell dia anava a provar els esquís i les fixacions per veure si les havia collat bé.
I entre que no em deixen córrer i tot plegat,em vaig limitar a fer corbes curtes i llargues per la Pala sense caure massa.
Poder un parell o tres de cops,i a gaudir l'últim dia d'esquí a Núria.
Esperant a que tanquessin les pistes perquè no m'aguantava dret de lo cansat que anava,per les més de sis hores seguides d'esquí.
Baixant per la Pala que ja la tenia més que emmotllada,finalment em van tancar el telecadira.
I agafant el telerrastre i fent l'última baixada sencera d'esquenes,em van tancar el telerrastre i les pistes.
Fent temps per les instal·lacions em va vindre el Quim,i a agrair-me el no còrrer d'aquell dia.
No li vaig dir res,però el vaig engegar.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Ja agafat el cremallera,em vaig començar a acomiadar dels companys que els hi agradava que corregués,i de l'Ivan que aquell dia no em va esbroncar.
Amb l'Ivan sí que em vaig acomiadar per sempre,ja que a Núria si puc,no hi torno a pujar més a esquiar.
El que amb els companys,vàrem quedar que ja miraríem de coincidir per unes altres pistes.
PD:Ha sigut aquest dimecres veient al mestre d'administració i gestió d'empreses,explicant-li el perquè li falto la classe del dimarts,que m'ha fotut la ........
...... la GRAN BRONCA!!
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Sort!!!!!
Els esquís Rossinyol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada