Ei,familia & companyia!!!!!
Ha sigut aquest dissabte dinou de març, super dissabte de guais, on aquesta
vegada llevant-me com de costum justet, he arribat a l'estació que el tren ja
arribava, i just pujat que se'm tancaven les portes.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Estant en el primer vagó, el revisor no ha sortit fins passat Vic, on jo
fent-me el "longuis", he dit que havia pujat a Vic per no haver de pagar
tant.
Super, super dos amb vuitanta!!
És el que m'ha costat l'esquiada de tot
el dia.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Anant cap a Ribes pensant-me quina em buscaria per pujar el cremallera de
guais, ha sigut retrassant-se el tren que encara ho he tingut més difícil.
Ja que segurament a Ribes no seríem tanta gent per fer la pirula.
Així que vist l'horari del cremallera, m'he dit de caminar fins la propera parada, i així
poder fer la pirula.
Ja em veieu a mi amb els esquís i la motxilla fins a Ribes enllaç.
On arribat
i agafat el cremallera he vist la revisora a l'altre vagó.
On esperant-me fins a Queralps, no he fet el canvi.
On altre cop passat tot el cremallera, m'ha passat per davant i no m'ha dit res, la molt guapa.
Ja a Núria he anat cap a les pistes de l'ou sense pals, ja que me'ls havia
deixat al cremallera.
On els he tingut d'informar i on m'han dit que cap allà
al migdia els podia recuperar a informació.
On arribat a dalt amb tot, m'he posat a esquiar i vinga avall que fa baixada que tinc pressa.
Ja que les botes me les he posades mentre pujava per l'ou.
Arribat al telecadira amb el forfé que vaig aconseguir el dia cinc de març
mentre baixava pel cremallera, he començat a fer un parell de baixades per la
pista blava d'escalfament.
Quan decidit he anat cap a la Pala Bèstia, on hi he
estat tot el dia veient-la que s'aguantava molt bé, tot i que la resta de
muntanyes estaven bastant pelades.
Ha sigut volent ajudar als necessitats, que he tingut un parell o tres de
caigudes, on jo sense anorac i portant només que una samarreta per no
encostipar-me, al lliscar per la neu, se m'han pelat els colzes.
Veient que si no ajudava a ningú no queia, he continuat esquiant fins que ha
començat a apretar la gana.
On fent una paradeta passades les dues, acabat de
dinar els tirabuixons i les mandonguilles, he retornat a les pistes amb la
panxa plena i amb les forces recuperades.
Al migdia al fer el descans per fer el dinar, he aprofitat per recuperar els
pals, on tornant a la Pala Bèstia
veient que no els necessitava, els he deixat.
Trobant altre vegada a l'Ivan i fent baixades amb ell per la Pala
Bèstia, mentre pujaven pel telecadira l'he estat donant el rotllo ,on ell
m'ha acabat ensenyant com tinc de fer per esquiar bé sense pals i amb pals.
Ja em veieu a mi amb els braços estirats endavant, com si fos una
mòmia, totes les baixades per la Pala Bèstia fins que m'han tancat les
pistes.
Acomiadat de l'Ivan i la Carla, mentre mentre pujàvem pel telecadira, l'Ivan
m'ha preguntat si m'agradava la Carla.
Quan l'he contestat que les noies que fumen perden la bellesa per a mi i no em diuen res.
Quan m'he dirigit cap al cremallera, ha sigut allà esperant que la Carla m'ha descobert el forfé
caducat.
(D'aquí a l'any que ve, ja ni se'n recordarà).
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
I agafat el cremallera nou, he tornat a veure una "bellesa" de revisora, on ha
començat a passar revista i a mirar si tothom duia el bitllet de
tornada.
Quan a mi, la molt maca, m'ha passat de llarg.
Arribats a Ribes, ha perdut tota la "bellesa" quan ha encès una cigarreta, i
se m'han passat les ganes de preguntar-li el nom.
Apa,si-au!!
PD:El bitllet de tornada se'm acaba el vint de març.
Sort!!!!!
Senyal del Guant.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada