Ei,pipol!!!!!
Ha sigut aquest dimecres, que no tenint-les totes, m'he anat a esquiar a la Molina.
Llevant-me a les sis, i ja fora de casa.
Han vingut les presses per agafar el tren.
On ja a l'estació, això que l'anuncien, el veig a la via, quan m'he quedat més tranquil al veure que anava fins a Ripoll.
Comprant el bitllet i agafat el tren, m'he posat a esmorzar un tros de barra, on mig tip i ja a la Molina, he agafat el bus sense presses perquè arribava a primera hora.
Agafant el forfé a dos de deu, m'he volgut anar en un principi a la Olímpica.
El que aquell dia hi havia falta de neu o poder la guardaven per fer unes contra rellotges, el que estava tancada.
Veient que l'única potable era l'Estadi, pista negra.
Que fent-la la primera vegada, això que el tram més perillós el passo sense masses dificultats, quan a la que es tornava pla, m'he caigut pelant-me el braç.
Ha estat quan m'ha vingut a la memòria la Mercè, la meva infermera que em va dir d'esquiar amb màniga llarga.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Seguint esquiant per l'Estadi i no tenint cap caiguda important, això que arriben les dotze, i veig que la gana comença a apretar i les forces a minvar.
Decidint anar a fer un mos, he trobat al Jonatan amb un altre a Costa Rasa morint-se de fàstic.
Quan demanant un suc de préssec poc calent, m'he fotut l'entrapa per acabar-lo amb un cafè o dos.
Tornant a les pistes, ho he tingut de fer a peu perquè no hi havia força neu artificial, on he saludat al Joaquim que anava amb una moto de neu per on podia.
Altre vegada a l'Estadi, m'he quedat com una hora més, i he decidit plegar veles perquè les cames ja em feien mal.
Decidint anar a que em miressin el braç, m'ha fet il·lusió retrobar a l'Alba, la infermera que va descobrir que no duc calçotets.
Ahahaha...ahahaha...ahahaha...!!
Esperant el bus, finalment ha arribat i m'ha dut fins la Molina, on he anat a veure a la Florina, per prendre un suc de préssec, i dinar els frantfurs que ja eren passades les quatre.
He decidit plegar veles perquè l'estat de la neu del Comella ja eren farinetes.
Neu trenca cames, i no vull trencar-me cap esquiant.
Ja en vaig tindre prou amb la cella.
Pres el cafè, he sortit cap a l'estació per agafar el tren fins a Canovelles.
On arribats, m'he dirigit cap a la Garriga per arreglar la bombeta fosa del cotxe.
PD: Coincidència és perquè l'any passat vaig fer l'última esquiada el catorze de març, però a Vall de Núria!!
PD2: Us deixo les fotos de la marca de la samarreta!!
Sort!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada