Ei,pipol!!!
Va ser aquest dimecres quatre d'abril,que altra vegada m'he dit d'anar a
esquiar a Núria.
Arribat a les pistes he anat a esquiar,on ja a dalt de tot i baixant amb la
motxilla,finalment l'he deixada a baix amb les altres bosses.
Ha sigut fent las baixades d'escalfament que he vist que anava amb les
cames
carregades.
Quan he començat a donar-li voltes per esbrinar el perquè.
Fetes les tres baixades d'escalfament, m'he dit de posar-me a la Pala
Bèstia, on trobant-la una mica pelada m'he dit que avui no seria el dia.
Ha estat fotent-me de "lloros" i sortint-me els esquís, que ja recuperats
He
tornat a posar-me'ls fent servir la tècnica que em va ensenyar l'Àlex, ja fa
uns anys.
I és que claves els esquís a la neu perquè no es belluguin, i amb
els esquís que no es mouen, te'ls col-loques intentant no perdre l'equilibri
perquè la pendent és pronunciada.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!
No va ser fins més avall, que embalant-me vaig caure no ser com, que altra
vegada sortint-me els esquís de les botes, se'm va quedar un esquí clavat a
la neu!!
Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!
Ja refet va ser quan vaig anar a que em curessin el braç, que altra vegada
me'l havia pelat.
Quan sortint d'aquell metge vaig dir-me de fer un parell
de
baixades més, i anar a dinar.
Trobant el Marc i saludant-lo,li vaig preguntar pel Jaume.
Quan em va dir
que
estava fent classes i que en tindria per llarg.
Ja dinat i havent fet la migdiada com vaig poder, va ser cap allà les dues
que m'hi vaig voler tornar a posar.
On aquesta vegada em vaig posar directa
a
la del Mulleres, on veient que hi havia una part que estava gelada, però que
a
l'altra banda estava en condicions, doncs que m'hi vaig quedar tota la
tarda.
Va ser pujant pel telecadira que vaig trobar un home d'allà Núria que em va
explicar que el Mulleres al començament havia sigut una pista negre, el que
com tot havia canviat de color.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!
Va ser començant a baixar amb les cames carregades, que a mida que anava
baixant, vaig començar a recuperar forces.
Serien dels calamars a la Romana
que em vaig fotre per dinar??
Ahahaha....ahahaha....ahahaha...!!
Agafant forces vaig dir-me de tornar-hi, el que veient la gent com baixava per
la Pala mentre jo pujava pel telecadira, sentint com rascaven els esquís
degut al gel que hi havia i de com baixaven de lents, em vaig dir de
quedar-me al Mulleres la resta de la tarda.
Altra vegada trobant aquell home de les pistes, que li vaig preguntar per
l'horari del cremallera, on explicant-me que en tenia un a tres quarts de
cinc, i que l'altre sortia cinquanta minuts més tard, sabent que amb el de
les cinc quaranta m'havia d'esperar un fotimer a la via per agafar el tren
a
les set quaranta-vuit,que m'he dit d'anar a agafar el cremallera.
Apurant l'hora i amb l'ultima baixada feta, va ser un corre cuita per no
perdre el cremallera.
On amb els esquís trets i corrents que anava amb les
botes posades, va ser que se'm va escapar el primer cremallera, on agafant el
següent i no tenint-les totes per arribar a l'hora a la Renfe, va ser
canviant-me les botes allà dins del cremallera, que ja a l'estació amb els
dos trens que marxaven, que altra vegada he tingut de saltar la via fent
trampes per agafar el tren.
Ja dins del tren m'he dit que poder aquella seria l'ultima pujada a
Núria, ja
que tinc de fer Santa Eulàlia-Montserrat a peu i també perquè havia igualat
les esquiades de fa un parell d'anys.
Set!!
Sort!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada