En memòria del Papa Juls de 2angtraït

En memòria del Papa Juls de 2angtraït

dimarts, 21 d’agost del 2012

Esquiada del 16 de febrer del 2008 Trencant l'esquí

                                        Emporta't peles de més, per si se't trenquen les botes.

                                                     Ahahaha......ahahaha......ahahaha......!! 

  Ei,pipol!!! 
 Ha sigut aquest dissabte setze de febrer, volent a anar a esquiar a Núria. 
Ja que deia entre 40 i 60 centímetres de neu.
I un xurro!! 

                                                     Ahahaha......ahahaha......ahahaha......!! 

Doncs que llevant-me per anar a esquiar, ha sigut quan la bàscula m'ha dit que pesava 69'999...etc. Quilos!! 
Menjant una mica, he sortit per arribar a les pistes que poder eren les deu del matí. 
Ja amb els esquís Rossignol i les botes que em vaig trobar. 
He estat malfiant-me de les botes, que fent tres baixades d'escalfament pel Mulleres, va i a la segona baixada.... 
Això que m'embalo, i avançant a dos esquiadors.
Ha sigut caient-me a la neu dura, que he perdut els esquís i he anat muntanya avall.

                                                     Ahahaha......ahahaha......ahahaha......!! 

Arreplegant els esquís els dos esquiadors avançats. 
Ja trobats i donant-los les gràcies, va i un em ve amb un esquí trencat. 

Òstia!,em dic.
Quina PUTADA!! 

                                                     Ahahaha......ahahaha......ahahaha......!! 

Col·locant-me l'esquí trencat i seguint esquiant. 
Això que comença a córrer la veu, i m'amenacen que amb un esquí trencat no puc esquiar. 
I que més!! 
Veient que l'esquí aguantava.
Hi ha hagut un desgraciat d'allà les pistes que me l'ha intentat trepitjar. 
El que jo veient les seves intencions, l'he apartat l'esquí. 
Acabades les tres baixades d'escalfament pel Mulleres, pista vermella.
M'he dit de baixar per la Pala Bèstia. 
Veient-la que estava millor que la Mulleres, m'he quedat tot el dia per la Pala Bèstia.
La pista negra més llarga que tenen. 
Arribades les dues, m'han començat a criticar, dient-me que m'anés a dinar. 
Quan podent aguantar la gana, m'he esperat a les tres de la tarda. 
Arribada aquesta hora, i veient que les forces no dequeien. 
He esperat a que el Jaume Pou acabés les classes de les quatre. 
On trobant-lo ens hem tornat a saludar, i hem estat xerrant mentre pujàvem pel tele-cadira. 
Això que pugem junts, i ja al baixar ens hem acomiadat. 
Finalment arribades a les cinc de la tarda, això que em tanquen les pistes. 
I jo que anava cansat però no massa, ja que com a molt havia caigut cinc vegades.
He anat a prendre un cafè. Estant a les pistes, més d'una vegada ja m'havien amenaçat dient que em traurien el forfé per córrer massa. 

                                                     Ahahaha......ahahaha......ahahaha......!! 

Agafat el cremallera i arribat a Ribes, m'he posat a dinar a dos de vuit. 
El que fa l'esquí!!

                                                     Ahahaha......ahahaha......ahahaha......!!  

Ja dalt del tren i posant-me a les portes, he obert totes les finestres per no adormir-me. 
Quan ha començat a entrar gent, i a dir que fotia fred. 
Quan fent-me l'innocent i dient que què era el fred, m'ha sortit més d'una contestació, però cap bona. Donant-me a entendre i donant-me la raó de que és la manca de calor.
Jo amb samarreta els he dit que em toquessin el braç. 
Dient-me que estava com una moto, ha sigut quan han volgut pujar les finestres. 
On hi ha hagut una que estava encallada i que no es movia, i la que li he tret el paper, que no s'aguantava a dalt. 
No ha sigut fins a deixar les Franqueses, que he descobert el paper que aguantava el vidre. 
I ja a Canovelles, m'he acomiadat. 

                                                     Ahahaha......ahahaha......ahahaha......!! 

                                                                         Sort!!!!!




 











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada